“Papillote” de salmó amb tomàquet i mozzarella

Estàndard

M’encanta cuinar el peix en papillote. Acostumen a ser receptes senzilles, que potencien el gust del peix i, també molt important, no et deixen un munt d’estris per rentar un cop has acabat de cuinar! Per tant, us proposo una nova recepta amb aquesta tècnica: una papillote de salmó amb tomàquet i mozzarella que està per llepar-se’n els dits.

Papillote_salmo

Ingredients:

  • 2 supremes de salmó
  • 1 bola de mozzarella
  • 1 tomàquet
  • 1 all
  • Alfàbrega
  • 10 cl d’oli d’oliva
  • Olives negres (sense pinyol)
  • Sal
  • Pebre

Elaboració:

Escalfeu el forn a 200°.

Talleu el tomàquet i la mozzarella en làmines ben fines.

Talleu l’all i les olives en trossets ben petits.

Aixafeu unes fulles d’alfàbrega en un morter i afegiu-hi l’oli d’oliva i remeneu per tal que quedi ben barrejat.

Salpebreu el salmó.

Esteneu un tros gran de paper d’alumini i poseu un rajolinet d’oli al centre.  Poseu les supremes de salmó sobre el paper d’alumini. A continuació, aneu alternant sobre el salmó una capa de rodanxes de tomàquet i una de mozzarella. A sobre cada capa de tomàquet, poseu-hi una culleradeta de cafè d’oli amb alfàbrega. Quan tingueu tres o quatre capes de tomàquet i mozzarella, poseu-hi per sobre l’all i les olives picades i acabeu-ho amb un nou rajolí d’oli d’alfàbrega. Si encara hi voleu donar més gust hi podeu afegir també unes herbes provençals.

Tanqueu el paper d’alumini fent un paquet (ha de quedar totalment tancat, sense cap escletxa). I deixeu-lo coure al forn durant uns quinze minuts, fins que observeu que el paper d’alumini està inflat del centre.

Traieu-lo del forn i obriu el paquet amb molta cura de no cremar-vos amb el vapor que surt de dintre. Emplateu i serviu immediatament.

Anuncis

Gotets de préssec amb tonyina

Estàndard

Ara que finalment ha arribat l’estiu, ve de gust menjar plats refrescants i per això us proposo una combinació soprenentment bona i que tindreu llesta en 10 minuts: uns gotets préssec amb tonyina.

Gotets de préssec amb tonyina

Gotets de préssec amb tonyina

Ingredients (per a quatre gotets):

  • 1 préssec
  • 3 llaunes de tonyina
  • 1 ou dur
  • olives negres (sense pinyol)
  • maionesa

Elaboració:

Peleu el préssec i talleu-lo a dauets. Talleu també a trossets petits l’ou dur i les olives negres.

En un bol, barregeu la tonyina (escorreguda d’oli), l’ou dur, les olives negres i cinc cullerades soperes de maionesa, fins que us quedi tot ben lligat.

Cobriu el fons del gotet amb una capa de préssec tallat i acabeu d’omplir-lo amb la barreja de tonyina. Reserveu-ho a la nevera fins a l’hora de servir i mentrestant… gaudiu de l’estiu!

Bon estiu!

Bon estiu!

Una manera alternativa de presentar aquesta recepta és utilitzant els préssecs com a contenidors: en comptes de tallar els préssecs a daus, talleu-vos per la meitat, traieu-los el pinyol i buideu-los una mica. A continuació, poseu la barreja de tonyina a sobre cada meitat del préssec i ja ho teniu llest.

Bunyols de vent

Estàndard

Els dolços no són el meu fort, i la recepta dels bunyols se m’ha resistit any rere any. No aconseguia mai que la massa em quedés prou bé. Fins avui. Per això, després de tres anys seguits d’intents, m’alegra poder presentar-vos aquesta recepta de bunyols de vent:

20130329-190546.jpg

Ingredients:

  • 125 ml de llet
  • 125 ml d’aigua
  • 100 gr de mantega
  • 150 gr de farina
  • 3 o 4 ous
  • 3 gr de sal (una culleradeta de cafè)
  • 5 gr de sucre (una culleradeta de postres)
  • 100 gr de sucre per arrebossar els bunyols
  • Canyella en pols
  • Vainilla en pols
  • Anís sec (opcional)
  • Oli d’oliva

Elaboració:

Poseu un cassó al foc amb la llet, l’aigua, la sal, els 5 gr de sucre i la mantega tallada a trossets petits.
Tamiseu la farina i afegiu-hi un pessic de canyella en pols i un altre de vainilla en pols.
Quan bulli, aparteu el cassó del foc i tireu-hi la farina de cop. Barregeu enèrgicament fins que quedi una massa homogènia, que es desenganxi de les parets del cassó. Aleshores, torneu el cassó al foc durant un minut, per tal que s’evapori una mica.
Retireu de nou el cassó del foc i afegiu els ous, un per un, i treballeu la massa fins que els hagi absorbit. Sabreu que no necessita més ous quan remeneu la massa, i en treure l’espàtula de cop es formi el què s’anomena bec d’ànec: la massa forma un triangle que no regalima a la punta de l’espàtula.
Poseu una paella al foc amb bastant oli d’oliva. Quan estigui calent, aneu formant boletes de pasta amb l’ajuda d’un parell de culleres i poseu-les a la paella. Durant la cocció veureu que els bunyols es van girant tot sols. Quan estiguin ben dauradets per totes bandes ja els podeu treure de la paella.
Ruixeu els bunyols amb un raig d’anís sec, i tot seguit passeu-los per un plat amb sucre per arrebossar-los. L’anís és opcional, si no n’hi voleu posar, passeu directament els bunyols pel sucre i quan es refredin ja us els podreu menjar!

«Risotto» de peres amb cava

Estàndard

Com que normalment passem la nit de Cap d’Any fora de casa, sempre intento buscar alguna recepta especial que no impliqui molta complicació d’infraestructura (tampoc és qüestió d’emportar-se mitja cuina per un sopar) però que permeti fer un bon àpat festiu. A més, m’havia descarregat l’aplicació per al mòbil de la revista Saveurs, amb un recull de receptes pensades per les festes de Nadal. N’hi havia moltes, cadascuna amb més bona pinta que l’anterior, però al final em vaig decidir començar per aquest risotto de peres amb cava.

Risotto_peres

Ingredients (per a 2 persones):

  • 300 gr d’arròs carnaroli
  • 4 peres
  • Un litre de brou de verdures
  • Una ceba
  • 90 gr de mantega
  • 30 cl de cava
  • 50 gr de parmesà ratllat
  • 1 llimona

Elaboració:

Peleu les peres i talleu-les a dauets. Mulleu-les amb el suc de mitja llimona i reserveu.

Poseu el caldo a bullir i piqueu la ceba ben fina.

En una cassola, escalfeu un raig d’oli i 10 gr de mantega. Afegiu-hi la ceba i deixeu-ho coure a foc baix fins que quedi ben tova (sense que es rosteixi). Quan estigui a punt, afegiu-hi 2/3 dels dauets de pera i l’arròs i remeneu-ho fins que l’arròs quedi translúcid.  A continuació, mulleu l’arròs amb un cullerot de cava. Deixeu evaporar totalment el cava, sense deixar de remenar.

Tot seguit, afegiu un cullerot de brou i continueu remenant fins que l’arròs hagi absorbit tot el brou. Aneu alternant el brou i el cava, remenant constantment, fins que l’arròs sigui ben cuit (uns 18 minuts aproximadament).

Després, baixeu el foc al mínim, i afegiu-hi la resta de la mantega a trossets i el parmesà ratllat. Barrejeu-ho enèrgicament fins que quedi una mescla cremosa. Tapeu la cassola, deixeu-ho reposar un parell de minuts.

Mentrestant, daureu el daus de pera que us han sobrat en una paella amb una mica de mantega. A continuació, ja podeu emplatar l’arròs i decorar-lo amb els daus de pera saltejats.

Pernil d’ànec

Estàndard

Aquests darrers dies el Temps s’ha anat escolant lentament, posant a prova la senyora Paciència. Jo, amb grans esforços, he aconseguit mantenir a ratlla la senyora Temptació i el resultat final ha estat un pernil d’ànec boníssim i infinitament més barat que el que comprava fins ara. El més complicat de la recepta? L’espera.

20121226-110231.jpg

Ingredients:

  • 1 magret d’ànec
  • 500 gr de sal gruixuda
  • pebre negre
  • pebre 5 espècies

Elaboració:

En un recipient adequat per la mida del magret, poseu-hi una capa gruixuda de sal. A continuació, poseu-hi el magret, amb el greix a la part de sota. Cobriu-lo amb la resta de la sal, tapeu-lo i deixeu-ho reposar a la nevera durant 12 hores. Si us agrada més salat, el podeu deixar més estona, fins a un màxim de 24 hores.

A continuació, traieu el magret i netegeu-lo bé de sal, amb un drap humit o bé passant-lo una mica sota l’aigua. Fregueu el magret amb els pebres i emboliqueu-lo amb un drap de cotó.

Poseu el magret embolicat a la part més freda de la nevera durant 3 setmanes com a mínim. Com més temps el deixeu reposar, més sec quedarà. Després de les 3 setmanes ja el podeu desembolicar i estarà a punt per menjar, ja sigui directament amb unes torradetes o bé, formant part d’alguna altra recepta, com per exemple aquests rotllets de pesto, pernil d’ànec i mozzarella.

Rotllets de pesto, pernil d’ànec i mozzarella

Estàndard

Aprofitant que just aquestes dates de Nadal ja tenia a punt la recepta del pernil d’ànec i que em tocava encarregar-me dels aperitius del dinar familiar de Nadal, vaig decidir fer aquests rotllets de pesto, pernil d’ànec i mozarella.

20121226-200333.jpg

Ingredients (per a quatre rotllets):

  • 4 llesques de pa de motlle
  • 50 gr de pinyons
  • 1/2 gra d’al (o un de petit)
  • fàbrega
  • 30 gr de formatge parmesà
  • 150 ml d’oli
  • 24 llenques de pernil d’ànec
  • 100 gr mozzarella

Elaboració:

Començarem fent un pesto suau: poseu una paella al foc amb un fil d’oli i salteu els pinyons fins que estiguin ben torradets. Reserveu-ne la meitat i poseu l’altra meitat al morter. Afegiu-hi l’all i la fàbrega i tritureu-ho amb el morter. A continuació, poseu-hi l’oli i el formatge parmesà i remeneu fins que quedi la salsa ben lligada.

Traieu la crosta del pa de motlle i estireu-lo amb el corró fins que us quedi ben fi. Unteu el pa de motlle amb una fina capa de pesto. A sobre, poseu-hi les llenques de pernil d’ànec. I, al centre, uns bastonets de  mozzarella. 

Tritureu la resta dels pinyons amb el morter. Tot seguit, enrotlleu el pa. Unteu la part superior del rotllet amb una mica de pesto i poseu-hi uns quants pinyons triturats perquè quedi més cruixent. Finalment, talleu el rotllet en rodanxes i ja el podeu servir.

Citació

La cuina sempre demana temps i paciència però hi ha receptes en què aquestes dues virtuts són una de les seves bases. Pels voltants de Nadal, us explicaré una de les receptes per fer pernil d’ànec, però necessitaré uns dies de temps per preparar la recepta i tots haurem de tenir paciència fins que estigui a punt!

Temps… i paciència

“Rillettes” de conill amb romaní

Estàndard

Fa una mica més d’un any, vaig penjar al bloc la recepta de les rillettes de pernil d’ànec a la taronja i ja quan les vaig fer em vaig quedar amb les ganes de provar algun dia les de conill. Finalment l’altre dia em vaig decidir a fer-les i ara no us sabria dir si m’agraden més les d’ànec o bé aquestes rillettes de conill amb romaní. El meu consell? Proveu-les totes dues (que són receptes molt senzilles) i jutjeu vosaltres mateixos!

Rilletes_conill

Ingredients:

  • 1 conill
  • 2 Cebes
  • 2 pastanagues
  • 250 ml de vi blanc
  • 250 ml de brou de pollastre
  • 200 ml d’aigua
  • 1 farcell d’herbes
  • 4 grans d’all
  • 4 branques de romaní
  • 100 gr de mantega
  • Pebre
  • Sal
  • Oli

Elaboració:

Traieu la mantega de la nevera i deixeu-la a temperatura ambient perquè s’estovi.

Peleu i talleu les pastanagues en rodanxes i les cebes en forma de mitja lluna.

Desosseu el conill (o demaneu que ho facin a la botiga, però que us posin també els ossos). Poseu una cassola al foc amb un bon raig d’oli que cobreixi el fons i enrossiu-hi els ossos del conill. Han de quedar ben daurats de tots els costats. A continuació, afegiu-hi el farcell d’herbes, els grans d’all (sense pelar), les pastanagues i les cebes i deixeu-ho coure un parell de minuts. Tot seguit, desglaceu la cassola amb el vi blanc (aboqueu-hi el vi i remeneu amb una espàtula per tal de desenganxar les restes del rostit dels ossos del fons de la cassola) i deixeu que bulli durant uns tres minuts més per tal que s’evapori l’alcohol del vi. Acabeu de cobrir els ossos amb l’aigua i afegiu-hi també el brou de pollastre. Poseu la carn del conill a la cassola i 2 branques de romaní i abaixeu el foc. Coeu el conill a foc baix durant uns 45-50 minuts fins que sigui ben tendre.

Quan el conill estigui cuit, deixeu-lo refredar una mica a la mateixa cassola.

Mentrestant, desfulleu les altres branques de romaní i trinxeu-lo ben fi. Traieu el conill de la cassola i passeu-lo per la trituradora per tal que quedi ben picat. En un bol, poseu-hi la carn del conill i afegiu-hi una mica del suc de cocció i la mantega pomada. Aixafeu-ho tot amb una forquilla fins a obtenir una textura ben suau i una mica humida. Tot seguit, incorporeu-hi el romaní, una mica de sal i de pebre mòlt i remeneu bé per tal que quedi ben incorporat.

Reserveu-ho a la nevera durant unes 12 hores.

A l’hora de servir-ho, traieu les rilletes de la nevera i unteu-les en unes llesquetes de pa torrat.

Conill a la cassola amb poma

Estàndard

El conill és un dels tipus de carn que més m’agrada. Entre altres coses, perquè es pot preparar de moltes maneres diferents. Avui us presento aquest conill a la cassola amb poma, que té un punt dolcet que és per llepar-se’n els dits…

20121111-123432.jpg

Ingredients:

  • 1 conill
  • 2 cebes
  • 2 pastanagues
  • 4 o 5 grans d’all
  • 2 pomes
  • 250 ml de vi blanc
  • 250 ml d’aigua
  • 1 farcell d’herbes aromàtiques
  • sal
  • pebre
  • oli d’oliva

Elaboració:

Netegeu i talleu el conill en vuit trossos (o bé demaneu que us el tallin quan el compreu) i salpebreu-lo.
Talleu les cebes en juliana; peleu i talleu les pastanagues en rodanxes. Peleu els alls.
Poseu una cassola al foc, cobriu el fons d’oli, i quan aquest sigui calent, rostiu-hi els talls de conill fins que quedin ben rossos. A continuació, retireu el conill i reserveu-lo en un plat (o en una safata).
Tot seguit, poseu les cebes a la cassola, amb el mateix oli que heu utilitzat per rostir el conill, i deixeu que es coguin a foc lent. Quan comencin a agafar un to transparent, afegiu-hi la pastanaga i continueu sofregint una estona més. Mentrestant, peleu les pomes, talleu-les a daus i afegiu-les a la cassola, juntament amb els grans d’all. Aneu remenant la cassola perquè no s’enganxi.
Quan la ceba comenci a enrossir-se, torneu a posar el conill a la cassola i afegiu-hi el vi, l’aigua i el farcellet d’herbes.
Tapeu la cassola i deixeu que es vagi coent lentament a foc mig fins que s’hagi reduït tota la salsa (uns 25 minuts) i ja tindreu el conill amb poma a punt!